dijous, 4 de març del 2010

ESTHER FERRER: "la performance no representa, sinó que presenta"

Tot allò que no hem dit a una persona estimada abans que es mori. Tot això és el que Concha Jerez (Las Palmas de Gran Canaria, 1941) ha dit a Maria Lluïsa Borràs, la seva amiga rodaba, sobtadament desapareguda el 23 de gener passat. FEM_10 s'ha inaugurat avui amb el record d'aquesta crítica d'art amb la performance titulada Carta a una amiga robada.

La presència colpidora de Concha Jerez ha omplert el claustre de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. Després d'escriure tots els pensaments callats i autocensurats en un gran rotlle de paper vegetal, Concha Jerez els ha cremat i ha guardat les cendres. Després, llarg silenci en el que es transmet el record. Es pregunta perquè no hi és, perquè ha marxat sobtadament, perquè avui no està participant en aquest festival. Precisament, estava previst que Maria Lluïsa Borràs participés en el primer Seminari Internacional sobre performance La construcció d'un nou llenguatge (1960-1980). Així ho ha recordat la directora de la Càtedra d'Art i Cultura Contemporanis de la UdG, M. Josep Balsach, en la inauguració del seminari, que es dedicarà a la memòria de la crítica d'art barcelonina.

Després d'una interessant intervenció de la professora Tracey Warr, en la que ha traçat algunes de les línies de la performance femenina, bàsicament anglosaxona, en els últims 30 anys, ha sigut el torn d'Esther Ferrer, una altra de les artistes consagrades convidades al FEM_10, que ha centrat una conversa oberta conduïda per M. Josep Balsach i la directora del programa teòric del seminari, Imma Prieto. Amb una brillant intervenció, Ferrer ha assentat les bases de la performance des de la seva pròpia perspectiva. Partint de la base que performance és presència, temps i espai, l’artista ha sentenciat que aquest llenguatge “és una obra oberta i tothom hi pot participar, perquè es basa en la llibertat”. Per Ferrer, és molt important distingir el teatre de la performance: “la performance no representa, sinó que presenta, no demanes que la gent s’identifiqui amb un personatge perquè no hi ha personatge”.

Segons l’artista, s’ha mitificat el nu en la performance. “No he tingut mai cap problema en despullar-me i ara que sóc vella de tant en tant ho faig per militància i per reivindicar el meu dret a ser vella i arrugada, perquè me n’he d’avergonyir del meu cos?”, ha dit. D’altra banda, Esther Ferrer considera que “és meravellós que la performance tingui múltiples interpretacions i suggereixi reflexions que ni tan sols tu havies pensat”.

Ferrer ha anunciat que aquest dissabte –dia en què estan programades les actuacions de totes les artistes del festival- recuperarà dues performances dels anys 60, de les més antigues de la seva trajectòria com a artista d’acció (Centre Cultural la Mercè de Girona, 19.00h).

El seminari es reprendrà demà dijous a la Sala de Graus de la UdG amb les intervencions de la Dra. Alice Llagay (Isleworth, Anglaterra, 1973) i de Blanca de la Torre (León, 1977), actualment comissària del Museu Artium de Vitòria.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada