FEM_10 reclama més visibiltat de la performance en l'àmbit institucional

La directora artística del FEM_10, Denys Blacker, ha destacat la tendència a l’organització del món de la performance, fet que es visualitza en festivals com FEM_10 que compten amb la col·laboració d’altres festivals. “Artistes i programadors s’estan organitzant per protegir-se”, ha manifestat a la cloenda del festival, aquest matí. Algunes de les artistes participants han fet una exposició teòrica de les seves obres al Centre Cultural la Mercè en darrera activitat de la trobada internacional d’Art Dones d’Acció. També, una responsable del festival City of Women d’Eslovènia,  Mara Vujic, ha explicat els origens i l’evolució d’aquesta trobada, un dels referents mundials de la performance.

Més visibles als circuits institucionals

D’altra banda, Denys Blacker, així com el director artístic del festival altempordanès La Muga Caula, Joan Casellas, també present al FEM_10, han reclamat “més visibilitat de l’art d’acció a les institucions”. Segons Casellas, “hi ha festivals de tot tipus, molts artistes i interès per part del públic però això no es reflexa en els circuits institucionals”. Els programadors de FEM_10 participaran el proper mes de setembre en el primer congrés de festivals de performance que s’inclourà dins la programació de La Muga Caula i que comptarà amb la presència de responsables de 25 trobades d’art acció estables que se celebren a l’Estat espanyol i a Portugal. L’objectiu d’aquesta trobada serà, segons Blacker, “unir les nostres veus, negociar aquesta visibilitat i donar llum a la creació”. En aquest sentit, la directora del FEM_10 també ha remarcat la importància de la creació d’ELAC (European Live Art Centre), el primer centre de documentació i recerca de la performance de l’Estat espanyol, que tindrà la seu a Girona, per ajudar a l’organització d’aquest àmbit.

Els responsables de FEM_10 han valorat molt positivament l’experiència de portar la performance al carrer que va tenir lloc a la Rambla dissabte al migdia i que tindrà continuïtat en properes edicions. També, l’intercanvi i el debat entre les artistes ha estat més intens que en edicions anteriors pel que el festival es planteja créixer tant en l’àmbit artístic com en el teòric. "La creativitat pot amb totes les circumstàncies, fins i tot amb la crisi, i per això hem de continuar exhibint-nos", afirma Denys Blacker.

Les artistes del FEM_10 envaeixen la Rambla de Girona

Faran performance els robots?

Esther Ferrer: "actualment la performance es teatralitza enormement, els artistes es disfressen, interpreten rols... És l'evolució d'aquest llenguatge. Però no podem pretendre que tot sigui com ho fèiem al principi. És com un fill que neix i fa el que vol. Això vol dir que la performance desapareixerà? També van desaparèixer els dinosaures i també desapareixerem nosaltres i ens substituiran els robots. Faran performance els robots?".

Utopia vs performance
"A la utopia no podem sortir de les normes (...) La performance és tot al contrari, és totalment oberta, tothom hi pot participar. Les coses que passen et porten per camins que no havies pensat. La performance és una obra oberta per excel·lència".

Conversa oberta amb Esther Ferrer. 4 de març de 2010, Sala de Graus de la Universitat de Girona
(A la foto, Denys Blacker, directora artística del FEM_10, conversant amb Esther Ferrer durant el festival).

"I durant un quart d'hora, vaig creure en l'art"

Esther Ferrer, Concha Jerez, dos pioneres de la performance a l'Estat espanyol, i segurament totes les performers (i també els performers) viuen molt sovint situacions d'incomprensió cap a la seva obra.
"Per què hauré perdut tant de temps en l'art?", es pregunta sovint Esther Ferrer. Però les seves performances també provoquen situacions que l'esperonen a continuar: "Al mig de Huesca, un diumenge vaig fer una performance i, en acabat, li vaig demanar a una senyora d'aquestes que surten a comprar i cuiden els seus fills si s'havia preguntat mai per què existeix l'univers en lloc del no res. La dona, va deixar les bosses, i em va respondre que és clar que li preocupava, i em va explicar les seves conclusions."
"Després d'enterrar una performance en un cementiri d'obres d'art -ho reconec, era una performance molt avorrida, d'aquelles que marxo i torno i la gent no sap què fas- se'm va apropar una dona amb dues nenes. Miri, és que venim a dir-li que la meva nena diu que quan sigui gran vol fer coses com les que vostè fa. I durant un quart d'hora, vaig creure en l'art".
Les experiències d'Esther Ferrer i Concha Jerez són dos bons exemples del perquè, malgrat que la performance sigui un art poc visible i sovint oblidat, els i les performers continuen reivindicant-lo.

ESTHER FERRER: "la performance no representa, sinó que presenta"

Tot allò que no hem dit a una persona estimada abans que es mori. Tot això és el que Concha Jerez (Las Palmas de Gran Canaria, 1941) ha dit a Maria Lluïsa Borràs, la seva amiga rodaba, sobtadament desapareguda el 23 de gener passat. FEM_10 s'ha inaugurat avui amb el record d'aquesta crítica d'art amb la performance titulada Carta a una amiga robada.

La presència colpidora de Concha Jerez ha omplert el claustre de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. Després d'escriure tots els pensaments callats i autocensurats en un gran rotlle de paper vegetal, Concha Jerez els ha cremat i ha guardat les cendres. Després, llarg silenci en el que es transmet el record. Es pregunta perquè no hi és, perquè ha marxat sobtadament, perquè avui no està participant en aquest festival. Precisament, estava previst que Maria Lluïsa Borràs participés en el primer Seminari Internacional sobre performance La construcció d'un nou llenguatge (1960-1980). Així ho ha recordat la directora de la Càtedra d'Art i Cultura Contemporanis de la UdG, M. Josep Balsach, en la inauguració del seminari, que es dedicarà a la memòria de la crítica d'art barcelonina.

Després d'una interessant intervenció de la professora Tracey Warr, en la que ha traçat algunes de les línies de la performance femenina, bàsicament anglosaxona, en els últims 30 anys, ha sigut el torn d'Esther Ferrer, una altra de les artistes consagrades convidades al FEM_10, que ha centrat una conversa oberta conduïda per M. Josep Balsach i la directora del programa teòric del seminari, Imma Prieto. Amb una brillant intervenció, Ferrer ha assentat les bases de la performance des de la seva pròpia perspectiva. Partint de la base que performance és presència, temps i espai, l’artista ha sentenciat que aquest llenguatge “és una obra oberta i tothom hi pot participar, perquè es basa en la llibertat”. Per Ferrer, és molt important distingir el teatre de la performance: “la performance no representa, sinó que presenta, no demanes que la gent s’identifiqui amb un personatge perquè no hi ha personatge”.

Segons l’artista, s’ha mitificat el nu en la performance. “No he tingut mai cap problema en despullar-me i ara que sóc vella de tant en tant ho faig per militància i per reivindicar el meu dret a ser vella i arrugada, perquè me n’he d’avergonyir del meu cos?”, ha dit. D’altra banda, Esther Ferrer considera que “és meravellós que la performance tingui múltiples interpretacions i suggereixi reflexions que ni tan sols tu havies pensat”.

Ferrer ha anunciat que aquest dissabte –dia en què estan programades les actuacions de totes les artistes del festival- recuperarà dues performances dels anys 60, de les més antigues de la seva trajectòria com a artista d’acció (Centre Cultural la Mercè de Girona, 19.00h).

El seminari es reprendrà demà dijous a la Sala de Graus de la UdG amb les intervencions de la Dra. Alice Llagay (Isleworth, Anglaterra, 1973) i de Blanca de la Torre (León, 1977), actualment comissària del Museu Artium de Vitòria.

TOT A PUNT PER L'INICI DEL FEM, DEMÀ, AMB LA PRESÈNCIA DE DUES PIONERES DE LA PERFORMANCE

La setena Trobada de d’Art dones d’Acció FEM_10 organitzada per l’associació Gresol s’inaugura demà a les 10.30h al claustre de la Facultat de Lletres de la UdG amb una performance de Concha Jerez (Carta a una amiga robada, a Maria Lluïsa Borràs), una de les artistes més reconegudes d’aquesta disciplina a l’Estat espanyol, i amb una conversa oberta al públic amb una altra referent de de l’art d’acció i Premi Nacional de les Arts Plàstiques, Esther Ferrer. Aquesta activitat forma part del primer Seminari Internacional sobre performance La construcció d’un nou llenguatge (1960-1980), que organitza paral·lelament al festival la Càtedra d’Art i Cultura Contemporanis de la Universitat de Girona i que reunirà algunes de les millors expertes internacionals en art d’acció.


L’edició de FEM_10 és especial perquè les seves activitats ja es podran documentar a través d’ELAC (European Live Art Centre), el primer centre de documentació i recerca de performance de l’Estat espanyol amb seu a Girona. Precisament, ELAC neix de la inquietud d’artistes i teòrics per omplir el buit acadèmic i editorial que històricament pateix aquest llenguatge. Del debat sorgit al FEM_09 sobre la situació de l’art acció es va originar el projecte ELAC, que s’ha posat en marxa recentment. ELAC s’ha creat amb l’objectiu d’aglutinar tota la informació sobre performance a nivell espanyol i europeu.

La performance surt al carrer

D’altra banda, FEM_10 es proposa apropar el llenguatge de la performance al carrer i fer-lo més accessible pel que les actuacions del festival obertes al públic en general tindran lloc al Centre Cultural la Mercè (dissabte 6 de març a les 19.00h) i, per primer cop, sortiran al carrer i s’exhibiran a la Rambla de Girona (dissabte 6 de març, a les 12.00h). En aquesta edició, el festival se centra en la transmissió de coneixement entre generacions i, per això, reunirà d’una banda artistes reconegudes en el món de l’art contemporani i que han estat claus per a l’evolució de la performance a l’Estat espanyol i a Europa com les ja citades Esther Ferrer (Donosti, 1937) i Concha Jerez (Las Palmas de Gran Canaria, 1941), a més de Myriam Bat-Yosef (Berlín, 1931) o Despina Olbrich (Atenes, 1945). Per altra banda, FEM_10 ha convidat artistes emergents d’aquest art com Alba Blanco (Vigo, 1981), Pa’Ma Torrents (Lleida, 1984), Christine Hasse (Berlín, 1981) o Holly Slingsby (Oxford, 1983). Aquestes dues generacions d’artistes conviuran durant els dies que se celebri el FEM, que també té vocació de propiciar la creació a través de l’intercanvi.

AFIRMACIÓ (I DESTRUCCIÓ) DEL COS FEMENÍ, per Imma Merino

En el següent enllaç trobareu l'article d'Imma Merino sobre les seves reflexions després de la taula rodona que va organitzar el FEM_09 i a la que ella mateixa va participar, juntament amb Assumpta Bassas i la recentment desapareguda crítica d'art Maria Lluïsa Borràs (a la dreta de la fotografia), a la que homenatjarem en l'edició FEM_10.
Afirmació (i destrucció) del cos femení

FEM_10 ES PROPOSA APROPAR L’ART DE LA PERFORMANCE AL CARRER

L’associació Gresol es proposa apropar el llenguatge de la performance al carrer i fer-lo més accessible al públic amb la setena edició del festival FEM (FEM_10), Festival Internacional d’Art Dones Acció, que tindrà lloc del 4 al 8 de març al Centre Cultural la Mercè. Paral·lelament, tindrà lloc el primer Seminari Internacional sobre performance La construcció d’un nou llenguatge (1960-1980), organitzat per la Càtedra d’Art i Cultura Contemporanis de la Universitat de Girona.

La programació del festival que aquest any se centra en la transmissió de coneixement entre generacions i, per això, reunirà d’una banda artistes reconegudes en el món de l’art contemporani i que han estat claus per a l’evolució de la performance a l’Estat espanyol i a Europa com Esther Ferrer (Donosti, 1937), Concha Jerez (Las Palmas de Gran Canaria, 1941), Myriam Bat-Yosef (Berlín, 1931) o Despina Olbrich (Atenes, 1945). Per altra banda, FEM_10 ha convidat artistes emergents d’aquest art com Alba Blanco (Vigo, 1981), Pa’Ma Torrents (Lleida, 1984), Christine Hasse (Berlín, 1981) o Holly Slingsby (Oxford, 1983). Aquestes dues generacions d’artistes conviuran durant els dies que se celebri el FEM, que també té vocació de propiciar la creació a través de l’intercanvi.

Per donar a conèixer un art tan desconegut com la performance, el FEM_10 sortirà per primer cop al carrer i algunes de les actuacions de les artistes es faran a la Rambla de Girona el 6 de març. “És un art que s’ha de veure i que només s’entén vivint-lo”, explica la directora de FEM_10, Denys Blacker.

Per la seva banda, la directora del Seminari Internacional, Imma Prieto, destaca la presència de Tracey Warr (Oxford, 1958) que “actualment és una de les expertes més reconegudes a nivell internacional en performance”. War parlarà de la modernitat i la dona a l’Europa del segle 21 mentre que la comissària Blanca de la Torre (León, 1977) farà una aproximació de l’acollida d’aquesta disciplina per part de les institucions i la Dra. Alice Laagay (Isleworth, Anglaterra, 1973) aprofundirà sobre alguns conceptes d’aquest llenguatge.